El papel de la prensa no diaria en la transición española

31/05/2016

Ens complau comunicar-ls la concessió del projecte RevTrans. El papel de la prensa no diaria en la transición española. Información, política y partidos (1975-1982). El nou projecte continua i completa la recerca realitzada durant el desenvolupament de dos projectes previs:

  • El projecte “Noticias Internacionales de España. La Transición, 1975-1978. El tratamiento informativo y la percepción exterior de la política española en la prensa internacional (NIET)” sobre els principals diaris de França, Itàlia, Regne Unit i Estats Units.
  • I el projecte MINECO 2013/2015 “El papel de la prensa diaria en la Transición democrática. Cobertura informativa y comportamiento político de periódicos y periodistas (PreTrans)” anàlisis d'onze diaris de Madrid, Barcelona i Bilbao.

La nova recerca se centra en l'estudis de les principals revistes d'informació general d'Espanya, França, Itàlia, Regne Unit i Estats Units. L'estudi de les revistes internacionals se centrarà, com es va fer amb els diaris internacionals, en anteriors projectes, en la selecció de fets noticiables, interpretació del procés de canvi i preses de posició editorial, així com la possible influència exercida sobre les autoritats i els actors polítics espanyols. L'estudi de les revistes nacionals tindrà un enfocament més ampli, d'acord amb l'adoptat prèviament amb els diaris nacionals.

El estudio de las revistas nacionales tendrá un enfoque más amplio, de acuerdo con el adoptado previamente con los diarios nacionales. A través de la recerca històrica, es pretén esbrinar si (a) la premsa va ser un factor d'impuls de la democratització, gràcies a la supressió parcial de la censura i a la llibertat vigilada dels seus continguts a partir de la Llei de Premsa de 1966; si (b) la premsa va actuar com a “parlament de paper” i primer espai d'expressió pública dels naixents partits polítics; si (c) va haver-hi una estreta complicitat entre periodistes i polítics i es van establir llaços de col·laboració, que van influir en les actuacions respectives i han perdurat fins al present.

L'equip investigador està format tant per experts de la Universitat Pompeu Fabra –Jaume Guillamet, Francesc Salgado, Cristina Perales, Christopher Tullock, David Caminada, Rita Luís i Lucía García-Carretero– com per experts d'altres universitats –Gloría García González (Universidad Pontifícia de Salamanca), Javier Muñoz Soro (Universidad Complutense de Madrid), Pepe Reig (Universidad de Castilla-La Mancha) i Josep M. Sanmartín (Universidad Carlos III)–.