El projecte consta de tres parts, d'acord amb l'abordatge de les idees de partida, segons les quals la premsa va ser un factor d'impuls de la democratització, va actuar com a "parlament de paper", i es van establir llaços de complicitat i col·laboració entre periodistes i polítics. Aquestes tres parts són:
a) L'adaptació al canvi de les empreses periodístiques, amb l'estudi de canvis d'accionariat i de personal directiu, la significació dels nous diaris apareguts i l'actitud del govern en l'aplicació de la llei de Premsa.
b) El paper dels periòdics, amb l'estudi del tractament informatiu i del posicionament polític davant els fets més significatius.
c) El paper dels periodistes i la seva relació amb la política, amb l'anàlisi de textos periodístics i memorialístics, entrevistes en profunditat, sessions de "focus group" i seminaris amb periodistes i actors polítics.
El projecte abastarà, amb diferent enfocament, dos períodes consecutius. Des de novembre de 1975 fins a l'aprovació de la Constitució, al desembre de 1978, s'estudiarà el comportament diari de la premsa en el procés de canvi del règim. Així mateix, s'estudiarà una selecció de moments significatius que comprengui també el procés posterior del primer rodatge constitucional, fins a les eleccions legislatives d'octubre de 1982.
La primera part ha de permetre establir de què forma les empreses periodístiques del franquisme s'adapten, perpetuen, desapareixen o canvien durant la transició, així com la significació de les editores dels nous periòdics apareguts. La identificació de la propietat, els interessos i l'orientació ideològica dels principals periòdics proporcionarà indicacions sobre l'adequació del seu espectre polític a un eventual parlament de paper, corresponent al pluralisme polític de la societat. L'evolució en l'aplicació de la llei de Premsa mostrarà un aspecte clau de la posició del govern davant la reforma.
La segona part ha de permetre conèixer de manera precisa la valoració informativa i política del procés de canvi polític, el suport i la crítica expressats davant fets, institucions i personalitats, a més de completar les indicacions per a la determinació de les línies ideològiques i la seva correspondència amb un eventual parlament de paper.
La tercera part ha de permetre la identificació dels aspectes en què els periodistes van influir en el procés, de les relacions de col·laboració establertes amb el govern, l'oposició i els polítics en general, així com identificar als periodistes més destacats en aquest aspecte.