Com va ser el comportament polític dels periòdics després de la mort de Franco? Es van expressar editorialment amb llibertat i independència contribuint a la reforma política i al canvi democràtic? Podem parlar realment del "parlament de paper"?
Aquestes i altres qüestions són les que els investigadors Jaume Guillamet, Francesc Salgado y Marta Iturrate responen a El apoyo de la prensa en la transición española. Actitudes de los periódicos ante el Rey, el Gobierno y los partidos (1975-1977), recerca inclosa al llibre Recorridos de la prensa moderna a la prensa actual en col·laboració amb la Universidad Autónoma de Querétaro y la Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (Mèxic).
Aquesta recerca es basa en l'estudi qualitatiu de les posicions editorials adoptades pels deu periòdics principals durant el primer any i mig de l'era post Franco: la jura del Rei Juan Carlos I i els successius governs de Carlos Arias (desembre 1975/juliol 1976) i d'Adolfo Suárez (juliol 1976/ juny 1977), així com la irrupció dels partits polítics naixents. És a dir, el procés de canvi que condueix a la celebració de les eleccions de juny de 1977, les primeres eleccions lliures després de l'esclat de la Guerra Civil.
Després de l'anàlisi dels diaris ABC, Ya, El Alcázar, Arriba, Pueblo, Informaciones, El País, Diario 16 de Madrid, La Vanguardia Española i el Avui de Barcelona, els investigadors han observat el suport generalitzat de la premsa espanyola al procés de transició democràtica amb explicades excepcions, com la del diari ultradretà El Alcázar. De la mateixa forma, la denominada premsa del Movimento –més tard la premsa pública depenent del Govern– va mostrar el seu suport als governs d'Arias i Suárez sense ocultar la seva discrepància en moments concrets.
En relació als dos principals diaris en difusió i influència –ABC i La Vanguardia Española–, de tradició monàrquica, difereixen en la seva línia editorial en quant asl rols jugats pel Rei, Arias i Suárez. En el cas de La Vanguardia Española, es promou el paper democratizador del Rei i s'albira la distància amb Arias i el ferri suport a Suárez. ABC se situa com un dels principals continuadors del franquisme i mentre el seu editor s'alinea amb el projecte polític neo-franquista de Fraga, manté el seu suport crític a Suárez. El diari Ya es mostra defensor del govern de Suárez. El País i Diario 16 mostren la seva inclinació genèrica per l'oposició i l'esquerra. En quant als partits de l'oposició democràtica, legalitzats progressivament a partir de 1976, únicament el diari barceloní Avui mostra el seu suport editorial als partits catalanistes d'esquerres.