El passat 10 d'abril, la investigadora del Projecte PreTrans del GRP Jezabel Martínez Fábregas obtenia el grau de Doctor per la Universidad de Sevilla amb el seu treball "La imagen del Gobierno en la prensa oficial durante la transición española. Análisis comparativo de Arriba, Pueblo, Solidaridad Nacional, El Pueblo Gallego, Hierro, Sur y Odiel”. Aquesta tesi doctoral és un estudi inserit en el projecte de recerca "El paper de la premsa diària en la transició democràtica. Cobertura informativa i comportamento polític de diaris i periodistes” del Pla Nacional R+D 2013-2015 (Ref. CSO 2012 36774), l'investigador principal del qual és el Prof. Dr. Jaume Guillamet i Lloveras, que a la vegada ha codirigit la tesi de Jezabel Martínez juntament amb la professora de la Universidad de Sevilla Dra. Lorena Romero Domínguez.

Aquesta recerca assumeix la mort de Franco com el punt de partida de la transició democràtica a Espanya, i alhora, el detonant dels canvis a escala política, legislativa i social que es produeixen al país des que té lloc aquest fet, al novembre de 1975, fins a l'aprovació de la Constitució, al desembre de 1978. I parteix de la premissa que la premsa oficial –que va passar a formar part dels Medios de Comunicación Social del Estado (MCSE) en 1977, a excepció de Pueblo, que sent propietat dels Sindicats Verticals va ampliar la llista dels MCSE al juny de 1978– abandona la seva funció propagandística pel que fa al Govern durant la transició.

Així, i a través de l'anàlisi de contingut explícita aplicat als editorials, articles i columnes d'opinió publicats en els diaris Arriba, Pueblo, Solidaridad Nacional, El Pueblo Gallego, Hierro, Sur i Odiel, s'ha demostrat que la premsa oficial va acollir diferents posicionaments pel que fa al poder (Govern) i la seva gestió, fruit de la pluralitat ideològica existent en els seus consells editorials i redaccions. També ha estudiat l'evolució de la premsa oficial des d'una funció merament propagandista a posicions més neutres i fins i tot crítiques pel que fa a l'Executiu, a mesura que la transició transcorria.

A més, durant aquest procés d'evolució, la premsa oficial va retirar el seu suport a l'Executiu a l'octubre de 1977, després de la proposta de liquidació dels MCSE formulada pel Gabinet de l'UCD, i va emprendre una campanya de desgast i desprestigi del poder, i de suport al PSOE com a alternativa al Centre Democràtic en els propers comicis legislatius. Per tant, al final del període, la premsa que havia estat dissenyada pel franquisme amb una funció propagandística, i que perseguia la perpetuació i el continuisme del règim, havia abandonat aquest paper, assumint el seu rol d'agent polític, emprenent dures crítiques contra la gestió governamental i neutralitzant la seva funció propagandística, allunyant-se així del poder.