Aquest projecte tracta de revisar i verificar, per mitjà de la recerca històrica, la validesa de tres idees generalment acceptades i transmeses a través de la historiografia de la transició, com a resultat de l'explicació donada per periodistes i polítics que van protagonitzar aquest període: 

a) La premsa va ser un factor d'impuls de la democratització, gràcies a la supressió parcial de la censura i a la llibertat vigilada dels seus continguts, a partir de la llei de Premsa i Impremta de 1966.

b) La premsa va actuar com a "parlament de paper" i primer espai d'expressió pública dels naixents partits polítics.

c) Va haver-hi una estreta complicitat entre periodistes i polítics, i es van establir llaços de col·laboració que van influir en les actuacions respectives i han perdurat fins al present.

Una finalitat important del projecte és aprofitar per a la recerca la disponibilitat del testimoniatge personal d'un nombre destacat d'editors, periodistes i polítics del període estudiat que encara són vius, i en molts casos continuen en exercici, una oportunitat aquesta infreqüent en els estudis històrics.